Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya,[1] partidari de l'uniformisme polític,[2] i d'una cultura homogènia de matriu castellana.[3]

Campanya "Pon una bandera en tu balcón". 2018

D'acord amb els postulats de l'espanyolisme, l'Estat espanyol s'hauria d'articular com una nació unitària fonamentada en una llengua (la castellana), un dret i unes institucions comunes.[4] És un moviment fort i transversal ideològicament, que pot ser rígid davant els canvis socials i entra en conflicte amb els altres nacionalismes del territori de l'estat nació.[5] En el seu corrent majoritari considera que la sobirania recau de manera exclusiva al conjunt del poble espanyol, vivint dins les fronteres actuals. Es contraposa i combat els anomenats nacionalismes perifèrics (català, basc, gallec, aragonès, asturià, etc.) presents dins les fronteres de l'estat.[6]

Tot i que hi ha arrels anteriors, els historiadors generalment situen l'inici del nacionalisme espanyol a primers del segle xix, i particularment com a reacció durant la Guerra del francès, i amb l'efímera Constitució de 1812 com a destacat carreu legal. Pel seu costat, els nacionalismes perifèrics s'haurien desenvolupat a darrers del mateix segle, com a reacció al nacionalisme espanyol de matriu castellana,[7] però també en relació a un moviment de modernització i renaixença de la societat,[8][9] tot i que l'allistament de soldats a les guerres carlines com a mitjà per recuperar els Furs indicarien un sentiment previ. Cal recordar que fins als s. XVIII - XIX el terme espanyol encara venia a representar totes les cultures del territori estatal, essent l'espanyolisme un sentiment inclusiu, mentre que després l'Estat promogué la correlació excloent espanyol = castellà.

Com tots els nacionalismes europeus, al llarg del temps el nacionalisme espanyol ha tingut èpoques de caràcter més radical i èpoques de caràcter més cívic.

  1. «Espanyolisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Espanyolisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Esteban de Vega, Mariano. «La crisis de finales del siglo XIX y el nacionalisme español». A: Jean-René Aymes, Serge Salaün. Les fins de siècles en Espagne (en francès, castellà). París: Presses Sorbonne Nouvelle, 2003, p. 125 ss.. ISBN 9782878542660. 
  4. Ferer, Joan Carles. «Vlaanderen: het Catalonië van het Noorden?». A: P. Gillaerts, Hilde van Belle, Luc Ravier. Vlaamse identiteit: mythe én werkelijkheid (en neerlandès). Leuven: Acco, 2002, p. 147. ISBN 9789033451690. 
  5. Cagiao y Conde, Jorge «Catalogne/Espagne: le «choc» de deux nationalismes !» (en francès). RT. RT France, 04-08-2015.
  6. Viadel, Francesc. La gran depuració: Catalanistes, marxistes, nazis, jueus i traïdors. Desmuntant l'anticatalanisme espanyol. València: Publicacions de la Universitat de València, 2015. ISBN 978-8437097503. 
  7. Peces-Barba, Gregorio «Los nacionalismos en España». El País, 23-11-2010.
  8. Petithomme, Mathieu «L'État espagnol et le financement autonomique. Le dilemme de la conciliation entre autonomie régionale et solidarité nationale dans un contexte de fédéralisation asymétrique (1980-2009)» (en francès). Fédéralisme Régionalisme. Universitat de Lieja [Lieja], 9, 2, 2009. ISSN: 1374-3864.
  9. Luis, Jean-Philippe (red.). La guerre d'Indépendance espagnole et le libéralisme au XIXe siècle (en francès). 118. Casa de Velázquez, 2011, p. 215 (Collection de la Casa de Velázquez). ISBN 9788496820579. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search